Ai, Glòria “beneïda”.

*Article publicat al setmanari “Diariet” (25/01/2020).

Un any més, la festa del nostre patró ha estat passada per aigua. L’arribada del temporal Glòria (una altra vegada nom femení; per què no temporal Gerard o Guillem?) acompanyat de neu i l’aigua és molt esperada sobretot per la gent que treballa al camp; tant l’hivern com tardor són (millor, eren) els mesos amb més precipitacions per al camp i, conseqüentment, el moment essencial per a reomplir els aqüífers. Però amb el canvi climàtic ningú sap ni quan arriba l’aigua ni en quines condicions.

I els temporals marítims són un exemple ben clar. Cada vegada que hi ha temporal, la mar s’emporta per davant la sorra de les platges fent que tota aquella arena dorada desaparega per a deixar pas a la seua naturalesa pròpia; una platja de pedres de tota la vida. 4000€ es va gastar l’equip de govern el passat setembre per a tornar a posar arena per damunt les platges (sobre tot la del Clot, part final del barranc que passa per baix l’hotel). 4 mesos després, la borrasca Glòria ha donat una imatge molt més visible de la força de la natura; ha tret pedres, terra i aigua fins les portes d’edificis i negocis.

Les imatges són molt impactants; ja no és sols qüestió de vore la voracitat en la qual la força de l’aigua trenca les ones contra el dic del port. La cosa és que la natura sempre torna al lloc per on ha anat abans de la intervenció dels humans, com és el nostre passeig marítim. S’advertia en el seu moment; llevar l’antiga balustrada amb objectius estètics no és compatible amb la inversió de diners que suposa ara intervindre en els desperfectes efectuats. Desfer per a tornar a fer o com tornar a invertir diners en allò que podia haver-se dominat. Això és un altre toc d’atenció a l’estat d’Emergència Climàtica, com altres…

Per desgràcia, estem fent tard a actuar. Ja no és qüestió de reclamar; Navarrete al Senat va reclamar l’actualització de últim estudi sobre les nostres costes fet als anys 80. Toca actuar en conseqüència tota la ciutadania. Perquè el més sorprenent no és que ploga o haja temporal. El que ha de sorprendre’ns és que el temps de marge s’està esgotant d’aquí al 2050 com estan avisant les organitzacions ambientals mundials.

Mirella Extrem.