Surt lo sol.

*Article publicat al #Diariet (01/02/2020).

Després de l’últim temporal, el sol, tal i com ens té acostumats, torna a sortir. Després de les visites i de les fotos de la classe política i de la seva posterior glorificació a les xarxes socials a la recerca del preuat like, la mar torna altra vegada al lloc que, de forma innocent, l’home assenyala. Com si d’un objecte fix es tractés, es determina una situació sense tindre en compte que la seva naturalesa no pot ser, ni de bon tros, estàtica. Que la mar es mou, que en el seu moviment arreplega sediments per dipositar-los allí on pertoca al ritme del bategar dels seus cops, no sembla que l’home, en la seva supèrbia i egolatria infinita, ho haja aprés. 

Surt lo sol i ens trobem en una primera línia de mar sacsejada per una banda, pels cops de mar del Llevant i per l’altra, per l’aigua ploguda. Res nou, res extraordinari, però el fenomen natural es rebut per una societat que amplifica i difon, amb forma de vídeos, fotos, xarxes socials… un temporal que ompli els nostres mòbils de publicacions efectistes que no fan més que reblar una cultura del selfie cada cop més accentuada i dominant. Res nou, res extraordinari, si no fos per què tal vegada la realitat ja no s’entén si no és per aquests artefactes tecnològics. Surt lo sol i veiem com els cops de mar, com el nom d’un famós restaurant local ens indica, han fet destrosses allí on sempre han fet destrosses. Des dels efectes produïts pels últims espigons construïts als que des de la construcció del moll ha patit la platja del Fortí. Allò que ara és nou, allò que abans, per a aquells que ja pentinem canes, no existia, és el femer de bastonets, plàstics, brossa… que la mar hi vomita. Personalment, fa feredat pensar que hi pot haver colgat dins la mar. L’emergència climàtica no és un eslògan amb el qual fer propaganda política. S’ha d’actuar decididament i prohibir, d’una, els plàstics d’un sol ús, però la política local sembla tenir altres prioritats.

La prioritat principal sembla refer, altre cop i no de mar, amb urgència els efectes del temporal per a deixar les platges llestes abans de Setmana Santa per a què el turisme, si fa bona hora, gaudisca de les meravelles del sol, platja i espardenya que ens té acostumats. Ni una paraula sobre el desenvolupament urbanístic i civil que ha confegit la costa del nostre país i que és la principal causa de les destrosses que el  temporal hi provoca.

Ni una paraula sobre el femer que aboquem a la mar i que, segons els científics, té una empremta letal sobre la vida marina. Això sí, amb la promesa d’inversions milionàries per a refer (sic) el litoral, mostren la veritable prioritat de la seva acció política que no és altra que el turisme no es faça mal en xafar una pedreta, no fos cas, mentre les carències en infraestructures a Vinaròs segueixen sense resoldre’s.  Escampar sorra per a què la mar se la menge no sembla ser la solució, cal saber què s’ha fet malament i què cal no tornar a fer. Refer allò que la mar ens mostra com a inadequat, és, simplement, malbaratar recursos en favor d’un turisme que no paga ni taxa.

Toni Zaragozà.