A voltes en el cementeri

Helena Román (article publicat al Diariet 31/08/19).

Vinaròs, estiu de 2018, fa un any es va viure un fet insòlit en la vida cultural de la ciutat. Una de les escultures funeràries del cementeri participava en el concurs de la Revista Adiós en la categoria de Millor monument. El fet va servir per a donar a conéixer una part del patrimoni a Vinaròs i afegir el recinte funerari a la vida cultural i educativa de la ciutat.

Semblava que alguna cosa estava canviant i que el cementeri podria ser un atractiu patrimonial més de la ciutat. Es va sumar a això la celebració de diverses visites guiades amb bastant èxit de participació, la qual cosa demostra el potencial que tenen.

No obstant això, Vinaròs no va ser l’única de les ciutats de la província que participaven en l’esmentat concurs. El cementeri de la capital també participava encara que la repercussió va ser semblant, tots dos recintes van quedar en segon lloc, l’aprofitament va ser diferent.

Mentre la nostra ciutat en data de hui encara no ha col·locat si més no la placa acreditativa d’aquest fet, Castelló ja compta amb diverses rutes senyalitzades en el cementeri, amb plaques en les sepultures més importants, a més d’ autoguiats i díptics. Ja sabem que les comparacions són odioses i sobretot si ens deixen malament.

Volem que aquestes línies servisquen per a reflexionar en veu alta davant les circumstàncies que afavoreixen la decisió per part dels poders públics d’apostar per fomentar la visió dels cementeris al seu càrrec com a elements patrimonials de la ciutat.

Observem els dos cementeris, constatem les diferències de sensibilitat. Són els dos cementeris municipals, sí que és cert que el cementeri de Castelló està gestionat per una empresa mentre que el de Vinaròs es fa a través dels funcionaris municipals. No és qüestió política ja que tots dos consistoris estan regentats per la mateixa força política. Encara que direm, perquè és de justícia, que l’àrea de Cultura que gestiona aquestes activitats és responsabilitat de Compromís per Castelló, encapçalada per la nostra companya Vero Ruiz. Davant aquests fets a Compromís per Vinaròs ens sorgeixen moltes preguntes que temem no poder contestar. Quin és el matís diferenciador? És a dir per què Castelló sí i Vinaròs no aprofiten per a la difusió patrimonial la repercussió del premi de Funespaña? És la diferència de gestió la que decanta la balança? O és una forma diferent de viure el fet funerari? O és, simplement, deixadesa? El temps dirà…