Comparar sense equiparar

Article publicat al Diariet del 5/09/2019.

El plenari del mes de setembre ha estat marcat per les dos mocions d’urgència que el PP de Vinaròs ha presentat. La primera per a reclamar i exigir a la Conselleria corresponent el segellat ineludible de l’abocador municipal. Com no pot ser d’altra manera, Compromís per Vinaròs, mitjançant la regidora Paula Cerdà, ha votat a favor de la moció per a accelerar aquesta obra tan necessària i improrrogable. Una vegada més queda clar el compromís amb el nostre poble per damunt d’altre de tipus partidista, hem de recordar l’autobombo i els incompliments reiterats que els diferents polítics, siguen o no de Compromís, han realitzat sobre el tema que ens ocupa.

La segona, i que per la seva transcendència dins del nostre col·lectiu m’agradaria comentar amb més profunditat, era instar a l’Ajuntament de Vinaròs, que de forma incomprensible encara no ho havia fet. a què es presente, com a acusació, al pròxim judici contra l’anterior regidor de l’equip de govern de la passada legislatura, Jordi Moliner Calventós. Com tampoc podia ser d’altra manera, el col·lectiu local de Compromís, encara amb l’atzucac del presumpte balafiament de diner públic comés per dit regidor, recolza tot allò que tinga com a objectiu l’aclariment de què, qui i com va ser possible que un representant institucional poses la mà a la caixa pública amb la hipotètica intenció del seu propi interès personal. Dins del col·lectiu volem recordar a totes i tots els vinarossencs el nostre desconeixement total de les accions del senyor Moliner i comunicar que, a dia d’avui, no té cap vinculació ni institucional ni orgànica amb la coalició Compromís. Dit això i vist l’encomiable rapidesa amb la qual el PP de Vinaròs ha presentat dita moció, no hem tampoc de perdre la perspectiva i no deixar d’assenyalar el tòpic que el senyor Amat, com a representant del grup local del PP, no va deixar de repetir. Equiparar una presumpta corrupció d’un senyor, tal i com va fer durant les seves intervencions, a tota un reguitzell que en forma d’adjudicacions, sobrecostos, fraus a la hisenda pública… han podrit les nostres institucions. Cap actuació individual pot fer-nos oblidar el règim corrupte, patriarcal i on el clientelisme era forma comuna de dotar la funció pública de treballadors, que durant més de vint anys ha dut el país a la cua d’inversions estatals i al desmembrament socioeconòmic que encara patim. Ciegsa, la Fórmula I, un president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, condemnat per frau a la Hisenda pública i que es vantava en públic de no poder recordar la xifra de gent que havia col·locat a dit dins de les administracions públiques… no es pot equiparar, ni de bon tros, a la presumpta corrupció, d’un senyor que, afortunadament, no té res a veure amb Compromís.

Equiparar la reacció d’un PP local d’ara amb la d’aquells que denunciàvem i denunciem l’indegut ús de l’erari públic tampoc sembla ser, per part del senyor Amat, que siga d’allò més afortunat. Mentre el col·lectiu de Compromís per Vinaròs vota a favor d’una moció per a aclarir què va passar i va exigir la dimissió immediata del senyor Moliner, regidors i regidores del PP local preparaven homenatges, paelles al tentadero de la Pan i Toros al senyor Fabra mentre els jutges es succeïen, un darrere un altre al Jutjat de Nules on estava imputat. Així doncs, podem comparar les diverses formes d’afrontar les imputacions i no equiparar-les tal i com intenta el PP local. Només cal utilitzar el vocabulari adequat.

Toni Zaragozà.