Dies amb sabor amarg.

Article publicat al Diariet el 19/10/19

Després de viure els dies festius de la setmana passada no anem a quedar-nos indiferents. La celebració del dia dels valencians esdevé una cita històrica per uns fets que (si a dia d’avui els visqués en Jaume I) serien motiu d’un nou enfrontament contra els que manen. Enfrontament perquè ell lluitaria per a reivindicar allò que li pertany com a defensor del territori valencià contra tots aquells que s’aprofiten dels ciutadans; pagar els teus impostos baix el control de l’administració central i vore’t que els diners que destina el govern pel teu territori no es corresponen (davant altres territoris que paguen menys i reben molt més).

El PSPV-PSOE va tornar a sortir al carrer fent gal·la del seu “tres en ratlla” al govern i continua ometent (com porta fent des de fa mesos) que no van a queixar-se ni a Ximo Puig ni encara menys a Pedro Sánchez dels diners que ens falten als valencians. Diners que tots sabem bé que ens fan falta per a acabar d’ingressar a les ajudes a la dependència, per a construir l’ampliació del IES Vilaplana o fer el centre de salut i l’escola (que han passat ja uns mesos des de les famoses urbanitzacions i ara torna a estar paralitzat tot), etc.

Compromís porta temps sense estar de braços parats; defendre un tracte just tant a Madrid com a València és una de les batalles que portem tirant endavant per a mostrar que ja estem farts de donar més que altres i esperar a canvi res. I amb aquest passotisme dels socialistes sols es demostra que un cop dins l’administració els la bufa tot. O no han passat prous mesos des de les eleccions d’abril com per a començar una nova campanya electoral demanant ara, ara govern? Hipocresia nivell superior.

Jaume I, a dia d’avui, portaria mesos pujant-se en còlera com tantíssima societat que rebutja haver de malgastar diners en unes noves eleccions. I tornaria a estar incrèdul i decebut amb el govern del segle XXI per fardar de “demòcrata” amb les condemnes imposades als presos polítics del Procés. Però els socialistes ben calladets que es quedaran.