Les històries oblidades

Article publicat al Diariet (26/10/19)

La història de la democràcia espanyola està vivint uns moments que, des del col·lectiu de Compromís per Vinaròs, creiem que influiran molt en els resultats de les properes eleccions del 10N. Els mass media estan fent molta feina de difusió del conflicte politicosocial que està vivint Catalunya i, per desgràcia, està fent que la difusió d’altres successos siga “oblidat” o passe inadvertit.

I principalment volem fer referència a l’estructura que a dia d’avui continua de peu davant la nostra població; el Castor. Eixa plataforma fantasmagòrica que, tot i no extraure gas, continua funcionant i que suposa una despesa a les butxaques de tota la ciutadania per a “compensar” al “pobre” Florentino Pérez. Un negoci al qual van obrir les portes de la costa vinarossenca els vots a favor del PP, PSOE, PVI i que ha suposat una ruïna per a les nostres butxaques que no té fi, ja que PP i PSOE a Madrid han acordat continuar pagant la compensació a Florentino. Però, quanta gent ho haurà vist per televisió això? Per què hem de continuar pagant la ciutadania allò que han decidit partits polítics que poc valoren el benestar dels vinarossencs? És prioritari pagar-li a que ens retornen diners per a pagar les ajudes a la dependència o pujar les pensions, per exemple?

Nosaltres sempre hem dit NO al Castor i ho continuarem fent també si ens ajudeu a que el nostre company Jordi Navarrete torne a representar-nos al Senat o que la companya gaspatxera Marta Sorlí torne al Congrés. Sobretot, perquè en els últims quatre anys el Baix Maestrat ha tingut veu pròpia dins les institucions gràcies a la tasca i reivindicacions que han fet. Però també perquè aquesta experiència ens ha demostrat que els partits majoritaris ben poc coneixen i han defensat les problemàtiques dels valencians a les institucions quan han estat ells a soles al poder.

Aquestes han sigut algunes pinzellades que no volem que es queden en l’oblit. Perquè no podem oblidar allò que tant mal ens ha fet i amb una responsabilitat penal tan mínima (sols dos persones a judici respecte les desenes de persones i empreses que han sortit guanyant amb els milers d’euros que surten de les nostres butxaques).