Tic, tac… a votar. Mirella Extrem.

Tic, tac… a votar.

Article publicat al Diariet (26/10/2019)

Este últim any, podríem dir que la vida es defineix com el temps que hi ha entre els moments que ens ha tocat anar a votar. I sinó recordeu que, set mesos després, ens toca tornar a complir a les urnes. La postura que hem tingut des de la coalició Compromís és ferma; des d’abans de setembre hem estat repetint per activa i per passiva que sí es podia arribar a un acord per formar govern d’esquerres. Però l’ego i encabotament del PSOE no volien compartir govern, i això és el motiu que ens ha tornat a fer repetir un procés democràtic on ja havia decidit la ciutadania quin govern volia.

El resultat és el mateix de sempre; la mala visió que acaba tenint el ciutadà d’aquells que es dediquen a la política (i de segur que més d’un haurà dit que tots són iguals, que a vore quant tardarien a fer govern si no cobraren, etc.). Però hi ha polítics i polítics. I nosaltres hem vist molt clara la diferència. Entrar al món de la política estatal és, per a alguns, una oportunitat d’or (cobrar un salari que supera en creus el salari mínim interprofessional sense fotre brot) però, en canvi, altres han demostrat que s’hi s’accedeix i es treballa de valent, s’hi poden aconseguir tantes coses per a tota aquella ciutadania que ho necessita… I per a molts, veiem en este últim cas al company Jordi Navarrete identificat.

Jordi va arribar al Senat fa quatre anys amb la justa experiència de la política local però no va oblidar totes les demandes que a Vinaròs i nord de Castelló es reclamaven i no s’aconseguien executar. Recordo, per exemple, quan feia preguntes a senadors del PP (que se suposa que estaven informats de problemes d’aquí) i davant del micro no sabien de què se’ls parlava. Eixos sí que estaven al Senat per a xuplar del sac. Però gràcies a la insistència i perseverança de Navarrete i Carles Mulet al Senat o de Joan Baldoví i Marta Sorlí  al Congrés el Baix Maestrat ha guanyat: que realment s’amplie el nombre de trens de rodalies, que el Castor quede fora de joc a Vinaròs, etc. Necessitem que entre a les institucions gent que realment faça política i treballe per a la gent que els ha votat (i no passar el temps). Necessitem gent que faça una política útil i que pense pel bé de tota la ciutadania sense oblidar-se ni de tots els col·lectius socials ni els pobles més amagats. Fem que Jordi Navarrete torne a portar la veu de Vinaròs i Baix Maestrat al Senat el 10N. Per què ell sí fa política útil.

Mirella Extrem.

Arxivat en: Article de premsa, Comarcal, General, Nacional

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *