Un any més els Reis Mags. Toni Zaragozá

*Article publicat al Diariet (11/01/2020)

Un any més i ja en van molts, els Reis d’Orient van aplegar puntualment a Vinaròs. Melcior, Gaspar i Baltasar desembarcaren al moll com tots els anys. Una gentada els esperava i entre ella, les mirades dels infants, si podien, sobreeixien pel damunt de la multitud per veure les seves adornades majestats. No entendre mai la dèria dels adults de posar-se a les primeres files, de llevar el lloc als veritables protagonistes de l’acte. Elles, les xiquetes i xiquets dibuixaven amb els seus ulls plens d’il·lusió una salutació als Reis venguts per mar a venerar la infantesa d’un món, que més que mai, necessita d’ella per a construir un futur habitable, inclusiu i on la desigualtat no hi tinga cabuda.

Una vegada amarrada l’embarcació al moll de Vinaròs, els Reis Mags van ser rebuts per les autoritats que els esperaven al port. Com tots els anys, per a realitzar la pertinent benvinguda als excelsos visitants, hi havia les corresponents tanques que separaven el seguici reial i les autoritats de la resta del públic. Així mateix, dins de la zona habilitada per a eixa benvinguda i besamans als majestats, com tots els anys també, hi havien uns quants xiquets i xiquetes que gaudien, de primera mà, de la presència reial. Des que hi vaig a rebre’ls, la presència d’aquestes xiquetes i xiquets dins del recinte acotat per a fer l’acte protocol·lari de l’arribada dels Reis Mags a Vinaròs sempre m’ha desconcertat. Com no podia ser d’una altra manera, les criatures afortunades fruïen d’un contacte directe amb les majestats vingudes d’Orient que la resta de xiquets i xiquetes, amuntegats darrere les tanques, quan no allunyats d’elles per ser ocupada les primeres files per adults als quals m’estalviaré de qualificar, no tenien accés.

Sembla mentida que a ple segle XXI encara estiguem amb aquestes desigualtats manifestes. Després de preguntar qui eren les xiquetes i xiquets afortunades, vaig constatar que eren fills i filles de regidors, així, com suposo, familiars i amics directes del càrrec institucional corresponent. És a dir, ja de ben menudets, els nostres representants institucionals eduquen en privilegis als infants en separar-los de la resta mitjançant tanques. Mentre unes afortunades o afortunats, gaudeixen del contacte dels Reis Mags en primera persona, els altres, la resta, la plebs que diríem en termes materialistes i classistes, resta darrere unes tanques sense poder venerar ni besar als seus estimats reis.

Des de Compromís Vinaròs volem posar de manifest la posada en valor d’unes conductes allunyades, pensem, d’allò que han de resseguir els actes que tenen com a protagonistes la nostra estimada xicalla. Des de les institucions no es poden admetre accions que incentiven la desigualtat entre les persones. Que, pel sol fet de ser filla de o fill de, hi haja xiquetes i xiquetes que puguen fruir de primera mà dels Reis d’Orient mentre la resta s’amuntega darrere una tanca, ens sembla totalment inadmissible i impropi d’una societat que es vulga progressista i eduque en valors igualitaris als xiquets i xiquetes de Vinaròs. El feudalisme, afortunadament, ha quedat enrere, encara que gestos com aquest ens facen pensar que cal continuar amb la lluita contra la desigualtat en tots els àmbits socials.

Toni Zaragozá.

Arxivat en: Article de premsa, Feminisme i igualtat social, Festes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *