*Article publicat al #Diariet (08/02/2020).

La setmana passada molts vinarossencs van conèixer via xarxes socials la proposta realitzada pel regidor de Transició Ecològica de les botelles de vidre. La notícia tenia veritats a mitges tintes; “Vinaròs sense plàstics” és l’eslògan de la campanya però després de fer una primera publicació van haver de fer-ne una altra on va caure el teló.

Les botelles de vidre que han sigut pagades en els diners del pressupost (integrat pels diners de tota la ciutadania), sols són per a ús de 400 treballadors de l’Ajuntament i tots els regidors de la corporació. L’equip de govern que tant defèn la “transparència” i de fer un ús adequat dels diners de tots però la realitat és que han gastat eixos diners per a benefici d’uns pocs. No sé per a què se reparteixen entre tots els regidors quan demostren a l’hora de la veritat que la botella no és necessària perquè no la utilitzen (més de dos hores de plenari i teníem a la taula sols 3 regidors la botella?). I, un altre tema és com han fet el repartiment de les botelles.

“Treballadors de l’Ajuntament” és una paraula massa àmplia quan no tenim una RPT (Relació de Llocs de Treball) de tots el personal a càrrec de l’Ajuntament. Perquè, a part dels tècnics, secretaris, administratius, auxiliars, becaris… també hi ha personal gent que treballa fora d’oficines (com la Brigada) o de conserges a les escoles. Però el més greu per a mi és el fet que la ciutadania que no treballa per a l’Ajuntament no pot aconseguir eixes botelles. Per què ha de regalar-les a uns i a altres no? No paguem tots els nostres impostos?

Potser la idea de Vinaròs sense plàstic ha estat mal gestionada; les ha regalat però les botelles de plàstic han continuat estant al plenari de gener i els residus plàstics post-Glòria encara esperen a ser recollits a la platja del Fortí. A Carnaval tampoc podrem ser ciutat sense plàstics per tots els gots que se tiren a les casetes i pel recorregut del desfile. Però com a mínim més papereres visibles al recinte i durant el recorregut ajudarien a que la brutícia no estigue tirada per terra.

Paula Cerdà.