*Article publicat al #Diariet (07/03/2020).
Ens endinsem en un nou mes, març, que a banda d’assenyalar l’arribada de la primavera també ens recorda la lluita per la igualtat social arrossegada des de fa molts anys. Sí, el 8 de març de torna a ser el Dia de la Dona Treballadora, una lluita que més d’un segle després continua vigent. Des de meitat del segle XIX, març ha viscut diferents actes reivindicatius socials promoguts per dones treballadores (en aquell moment, americanes) que van dir prou a condicions laborals deplorables, diferència salarial, jornades abusives o fins i tot el dret a l’afiliació i a rebre formació, tot i que va acabar amb un final tràgic.
Retornant al present, la realitat és que des d’aquell context a l’actualitat les condicions del món laboral han canviat prou però la dona continua sent menyspreada i és el gènere que representa la pobresa. Quantes dones acaben la seua jornada laboral quan surten del seu lloc de treball? Per desgràcia, moltíssimes dones continuen treballant després de la jornada amb les feines de casa o la cura de fills i familiars. Un altre tipus de treball que suposa una càrrega mental contínua, herència del patriarcat però que cada vegada se’n responsabilitzen més homes.
Però, un fet molt preocupant que després de tants d’anys continua present és l’existència de l’escletxa salarial. Ja no és sols que pel fet de nàixer dona hem de realitzar feines vinculades a la cura, feines d’economia sumergida o que tinguem damunt nostre un “techo de cristal” que ens impedeix ascendir laboralment, sinó que per ser dona hem de cobrar un 21,9% menys a l’any respecte un home. O el que significa treballar gratis els 55 últims dies de l’any.
Són massa dones anònimes a dia d’avui que continuen patint desigualtat en l’àmbit laboral. Massa treballadores que per por a perdre la feina queden silenciades i perden el seu dret a reivindicar millores laborals. I massa dones oblidades durant la història a conseqüència de les empreses (amb majoritàriament càrrecs masculins) no milloren les seues condicions laborals. Però aquesta lluita pel 8M no és puntual; Compromís hi continua lluitant.
Mirella Extrem.