Repensar altre cop

Toni Zaragozà (Article publicat el 28/09/2019)

Els esdeveniments van tan de pressa que, sovint, no podem fixar la posició més idònia per tal d’analitzar de forma acurada allò polític. Les noves tecnologies de la informació i el guirigall que s’hi desprén no ajuda a què el pobre individu puga fer-se una idea aproximada de la paràlisi social que, al meu parer, patim.

Dins dels lamentables, per a dir-ho suaument, fets ocorreguts a la Coalició Compromís per Vinaròs i de la repetició electoral estatal que ens ve al damunt, s’ha d’intentar, per part de tothom, establir mesures i projectes per a què el Salvini o el Trump a la valenciana, a l’espanyola o a la caribenya, no puguen continuar amb l’anihilació de tota societat que es vullga inclusiva, amb un compromís ferm amb el medi ambient i allunyada d’un patriarcat que impregna les nostres relacions socials. Els reptes en són molts, només s’ha de mirar al voltant i veure com els nostres xiquets i xiquetes encara van a una escola feta amb barracons, com tenim un Auditori impropi d’un poble que vullga aspirar a alguna cosa més que aquesta festa insostenible i gens educativa que dirigeix la cultura vinarossenca. Deixar en mans de certs personatges la política pot dur-nos a una involució social que, crec, que les nostres filles i fills no es mereixen.

Es per això que cal, al meu judici, reconstruir el pont entre la ciutadania i els partits polítics. Utilitzar l’eina del partit polític per tal de lluitar contra el poder de l’hiperlideratge que sembla s’ha establit definitivament dins dels partits polítics i que és un dels principals motius de la paràlisi política que hi patim. Un líder que reuneix al seu voltant una sèrie de corifeus que segueixen al peu de la lletra els seus dictats i no admeten cap tipus de crítica i uns corifeus que després repleguen les molles que el líder amolla quan aplega al poder. Un clientelisme que ha corcat les institucions i que encara conforma les nostres administracions i que costarà generacions fer-lo desaparèixer completament.

El partit polític ha de ser el contrapès necessari a tota ambició narcisista i a considerar la democràcia nomès un ritual presencial a les urnes cada quatre anys. El vigent sistema de democràcia representativa demana organitzacions vives que apropen els interessos de la ciutadania. Cal, amb emergència, que el debat públic, la transparència informativa i la inclusió de tothom puguen centrar i intentar posar remei als greus reptes socioeconòmics, que un poble com Vinaròs, ha d’afrontar i encara no s’han inventat, ni des de la nova política, eines millors que els partits polítics. Considero encara, malgrat els esdeveniments i els individus que, presumptivament, s’han aprofitat de Compromís Vinaròs, que estem a temps de d’enfortir el projecte per a fer un Vinaròs més sostenible, més feminista i amb totes les infraestructures que un poble del segle XXI i amb la història i la importància política que té, mereix. Ara només falteu vosaltres, de tothom depén.