Els carrers són nostres però el poder encara no. Mirella Extrem.

*Article publicat al #Diariet (14/03/2020).

El passat diumenge, molts ciutadans vinarossencs i de la contornada vam tornar a omplir els carrers en motiu del 8 de març. Eixe dia, més d’un miler de persones vam tornar a fer nostres alguns carrers visibilitzant la necessitat de lluitar per la igualtat i equitat entre els homes i dones. Ja fa temps que ho portem dient; la ciutadania quan les idees les té clares, actua amb contundència. Però, i els representants públics?

Al passat plenari de febrer, els diferents partits de l’ajuntament vam votar a favor d’una moció presentada a moltes altres poblacions del País Valencià pel Dia Internacional de la Dona. Aquesta moció ens va fer adonar que a vegades se presenten mocions com si fos alguna cosa puntual per tal de dir que sí s’ha fet però que no van a actuar més enllà d’aquell moment. Per què dir això? Perquè tot i la importància que té la lluita feminista a dia d’avui, l’equip de govern no prioritza en demandes necessàries com la que va fer Compromís el passat novembre.

Amb l’arribada del 25N, dia contra la violència cap a la dona, Compromís per Vinaròs va presentar una moció que va obtindre també el recolzament de tots els partits del consistori. En aquell moment, una de les reivindicacions que vam sol·licitar va ser l’adhesió de la nostra localitat a la Xarxa Isonomia, al igual que ho han fet ja 93 pobles de la nostra província. Per què és important aquesta adhesió? Perquè la Xarxa Isonomia treballa per a impulsar la igualtat efectiva d’oportunitats i de tracte entre dones i homes i també treballa i posa mitjans i ferramentes per a previndre la violència cap a les dones. Bé, des del novembre del 2019 que se va aprovar això i al febrer, quan la nostra regidora Paula Cerdà li va fer memòria a l’Alcalde al torn de precs i preguntes li va respondre que primer havien d’acabar de renovar convenis amb l’UJI i després miraria el tema d’Isonomia. El tràmit és descarregar de la web una sol·licitud i poca cosa més però a la llista de prioritats la lluita feminista continua relegada a segon o tercer pla.

Tenim un problema si als carrers la ciutadania adulta, jove i infants reclamen la igualtat entre homes i dones i el nostre ajuntament prioritza altres temes. El feminisme està consolidat, però si des de l’administració pública no es posa de la seua part, per a què ens servirà sortir als carrers?

Mirella Extrem.

Arxivat en: Article de premsa, Feminisme i igualtat social, Moviments Socials, Sanitat i Benestar Social

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *