*Article publicat al Diariet (17-04-2021).

Estem hui un poc com aquest temps que no acaba de decidir si ha de ploure i gelar o fer sol i “caloret”. Estem a dues bandes, molt contents però tristos alhora.

Contents perquè finalment ha sorgit l’entesa entre l’actual equip de govern i nosaltres, la qual cosa ens permetrà poder dur a terme molts dels projectes que tenim en ment en matèria de Comerç i Festes, alhora que donem estabilitat a l’equip de govern.

Però per altra banda estem tristos. Els que ens seguiu regularment ja sabeu que som un col•lectiu amb una sola preocupació, Vinaròs, ja que la nostra raó de ser és treballar pel poble, però també som ferms creients que una política neta, transparent i coherent (i perquè no, il•lusionant) és possible i més necessària que mai. Però això molts cops no es compleix.

La gent estem desil·lusionada, i no sols per totes les dificultats que hem de superar en el dia a dia derivades de la complicada situació que ens toca viure, sinó també perquè al veure l’actual panorama polític acabem perdent la il·lusió i desconfiant de la política, quan justament és aquesta la que hauria de donar-nos força per continuar endavant perquè es la que deuria fer possible un canvi a millor. I és que la política no té molt bona fama degut a la mala praxi de molts polítics. Polítics no han entés que la gent, el que vol, es saber que el seu vot serveix per a alguna cosa, que se’ls escolta, que és útil per poder fer front als seus problemes i donar-los qualitat de vida real i no que anirà destinat a que els seus representants estiguin més preocupats en quedar bé a qualsevol cost per aconseguir vots per tal d’assegurar-se un sou.

Com a exemple del que comentem, la reiterada insistència en el que va d’any del candidat del PP, Lluis Gandia, en difondre mentides de forma reiterada sobre la nostra entrada a l’equip de govern, que sols fa que embrutar la ja malaurada política i desil•lusionar encara més a la gent.

Per tant, estem tristos perquè hui part del text ha d’anar dedicat a desmentir mentides, mentides que si estiguérem un poc més preocupats per fer bona política, no seria necessari. Però no vos preocupeu, que ho farem ràpid:

  1. Diu Gandia que “nos moríamos de ganas de entrar al gobierno” o que inclús “hemos suplicado”… És complicat creure això quan a l’inici de la legislatura a Compromís per Vinaròs se li va proposar entrar a governar i vam decidir NO fer-ho, donat que les competències que se’ns oferien no eren suficients per a poder tirar endavant un projecte sòlid de millora per al poble. és a dir, no estem en l’equip de govern des de el minut 0 per decisió pròpia. I això, a més, deixa clar que no estem en política per arribar a final de mes, cosa de la qual també ens acusa el candidat del PP. Ens entra el dubte de si podríem aplicar ací al candidat la dita tan valenciana de: “deia el corb a la garsa: ai mare, que negra sou!“…
    Per corroborar tot açò, sols cal revisar la roda de premsa d’aquell moment.

  2. També diu que no tenim projectes… Donat que l’espai per aquest article es limitat, no podem entrar a explicar tots els projectes un per un, però sí recordar que hi ha penjat a internet de forma pública un document titulat “Acord de Govern” on s’expliquen tots els projectes que anem a dur endavant. Sols cal donar-li una ullada.

  3. Continuen en què “en el PP tenemos claro que queremos un Vinaròs que ayude al comercio, a los autónomos y a las pequeñas empresas“… Bé, cap problema, per sort ara és responsabilitat nostra aquesta regidoria i per això en els pròxims dies es faran públiques les ajudes directes al comerç i els autònoms. Concretament el Pla Resistir i el posterior Pla Vinaròs Reactiva. Com sempre, tindreu informació de primera mà sobre les bases per sol·licitar aquestes ajudes a les nostres xarxes socials.

  4. I per finalitzar proposen “bajar impuestos para ayudar a quienes peor lo están pasando en esta crisis, sanidad sin listas de espera y ayudas a familias…” Això ho demana el PP, famós per privatitzar la Sanitat a l’estil nord-americà fent-la inaccessible per a la majoria de la població? El PP que sempre ha prioritzat els grans capitals per davant del treballador? El PP de la reforma laboral? El que condona 60.000 milions d’euros als bancs del rescat bancari? Com a poc, costa de creure.

    I res més per hui, a continuar treballant pel poble i, perquè no, per una bona política.